Opcions!

Les coses petites, són aquelles capaces de canviar les nostres vides. Ja porto temps veient com la infelicitat i la desgracia acompanya a molta gent .
Al meu voltant hi ha persones que no paren d’estar tristes i ofuscades per la realitat que els toca de viure.
Aquestes persones em fan adonar del difícil que és aquesta vida. D’aquestes persones hi ha que no els i falten motius per estar oprimits en una gran depressió i angoixa.
El cel es torna gris i la vida sembla que sigui una condemna pel sofriment i el mal viure. Com si la injustícia de la vida fos com alguna cosa que ens acompanya amb el pas del temps.
No hi ha res més trist que conèixer algú sense esperança, sense il·lusió, sense empenta, sense coratge per lluitar. Res més trist que la submissió de la desdita i de la maledicció.
Però tinc la sort, que la vida m’ha creuat amb autèntics mestres, que m’han ensenyat aferrar-me en aquelles petites coses.
Hi ha persones que amb l’adversitat, s’han aixecat, s’han posat de peu, desprès de caure un altre cop i un altre. Aquest han desafiat amb valentia la indignitat, aquest han superat la por, i han mesurat la vida a la mesura justa.
He aprés que s’ha d’estimar la vida, i s’ha de viure, sense consumir-la egoistament, donant als altres i mai aferrar-se a la vida com si aquesta no tingues fi.
Posar rumb a la teva vida, amb decisió, amb energia, deixant petjada, valorant aquelles coses tant insignificants per aquells que no han cultivat la seva existència, d’aquells capaços de sentir emocions que es desprenen d’una cançó, d’un vers, d’un peto, d’una carícia, un somriure, d’un silenci, en definitiva d’allò que ens remou el cor.
Davant la tristor, em de sentir-la, és part d’aquesta vida, però sense deixar que aquesta ens sobrepassi i ens trepitgi les nostres ganes de viure. I mai, podem quedar-nos amb indiferència, com si la nostra vida ja estigues predeterminada a ser així, com si les coses no poguessin canviar.
Jo nomes se que si lluitem, almenys podrem tenir opcions per canviar les coses, la resignació anul·la qualsevol possibilitat de millorar les coses.

El canvi a les teves mans!

Aquest article, li dedico a un bon amic, a tu, perquè ets dels que no et quedes indiferent amb les injustícies, dels que no es resignen a no fer res... I amb sinceritat m'admiro de la gent com tu, moguda per uns valors tant humans i sincers.
Només les persones com tu em fan mantenir l'esperança!
Malauradament no se el millor camí per la nostra revolució, però confio plenament que el canvi esta en les nostres mans.
En un món on els grans poders sotmeten els nostres estils de vida, on els poderosos oprimeixen, on el sistema ens ven una llibertat demagògica, sembla que fins i tot aquest sistema tant injust, pot controlar-ho tot a la perfecció.
Una societat manipulada pel mercat del consum, on sembla que tinguem que consumir per ser feliços.
Jo he trobat un error en el sistema, que es impossible de solucionar. Arreu on sorgeix injustícies neix un brot petit de bondat.
Molts dictadors han aconseguit manipular a les bases, controlar-ho casi tot, mitjançant la por i el terror, però sempre han sorgit valents capaços d'encarar-se, amb èxit o sense, però sempre hi ha gent disposada a donar la vida per la justícia i pels altres.
El poder, pot controlar la televisió, l'educació, la informació, ho poden manipular tot, però tot i així sempre hi ha qui planta cara, i alguns moren per defensar la l'autentica llibertat.
Així avui per avui, el sistema dona error, i dona error, perquè l'home malgrat l'egoisme que ens inculquen des de petits, malgrat ens ensenyen que em de ser competitius e individualistes, sempre reneix l'origen de la humanitat, un animal que viu en col·lectiu, que coopera i que estima els altres, aquest home és el que va evolucionar en un món on les altres especies, tenien més força i estaven millor dotades per sobreviure.
Aquella tribu que junts, en grup eren capaços de derrotar a la fera més ferotge i enorme, sent un dels animals més debils.
Ja no som una tribu, ara ens destruïm entre nosaltres, ens aboquem a la destrucció, però la naturalesa de l'especie, es capaç de redescobrir aquesta naturalesa innata, que no és altre i deixeu-me ser simple i fins i tot il·lús, només se m'acut una explicació lògica aquest fenomen, per mí s'anomena AMOR, com deia GANDHI, aquesta és la força més poderosa que hi ha al món i deixeu-me afegir que també és la més bella de totes.
De moment us proposo que no ens quedem indiferents davant la injustícies, que comencem a reunir la nostra tribu i que escoltem el nostre cor, ell ens parlara i llavors anem fins on ell ens porti.