Sembla ser que els cristians ens em de resignar a les paraules de la jerarquia. Que l'església apostòlica romana és una, gran i lliure. Una veritat absoluta i única. Sembla ser que fins i tot ens han de dir a qui votem!
Una església rovellada i conservadora. En unes actituds poc cristianes. Un dia algú o alguns em varen ensenyar a estimar a un home anomenat Jesús, un home que em va ensenyar a no jutjar els altres, però que denunciava als fariseus que abusaven del poder que tenien i que s'omplien de paraules i lloances a Déu però oblidaven d'acollir als pobres i tractaven als leprosos com a persones indignes.
Els bisbes de la conferencia episcopal espanyola són avui una mica més semblants aquest fariseus, és miren amb recel a les persones que tenen SIDA, per impurs. Jutgen als que utilitzen el preservatiu imposant una sola idea de sexualitat. Condemnen als gais, lesbianes i transsexuals a ser de per vida malalts.
Recomanen ser d'una ideologia política, excloent a les altres idees.
Prou! Les persones volem viure la nostra fe amb coherència. Sent uns més en la nostra societat, compartint amb una societat plural els valors que ens uneixen a les persones que viuen, les persones que són laiques, les que són musulmanes, les que no saben, les que per sobre de tot creuen que tots els homes i dones malgrat les diferencies i diversitat les uneix la humanitat i l'amor.
Els cristians em de ser testimoni de respecte als altres, d'acollir a tothom, de lluitar pels drets dels més desfavorits, per construir un món més just,
Igual que reclamem el dret a viure la nostra fe, també tenim el deure de no ser privilegiats. Es per això que els cristians em d'estar a favor d'un estat laic, on tothom pugui viure la seves opcions personals.
El poder, ens allunya sempre de l'experiència de Déu. Tant sols la llibertat ens farà ser homes i dones lliures.
Acabo dient, que volem Bisbes Cristians!
