Engego la tele, i escolto a grans tertulians, analistes, periodistes i politics. Practiquen debats, amb una intenció projectar reflexions i idees.
Aquest dies he sentit parlar de la monarquia, de la consulta al poble basc, una nena que porta vel i l’escola no l’admet...
He sentit constantment, la mare constitució espanyola i la nostra brillant democràcia i cultura és la millor. Fins i tot he sentit que som una societat rica en valors.
Sent una persona que no en sap prou de tots aquest temes, m’esgarrifa pensar que milions de persones, escolten aquest mitjans de comunicació, aquest dediquen enorme temps a dir com els mossos d’esquadra no van fer res per evitar que uns joves cremessin unes fotos dels reis.
Em pregunto que hagués passat si la policia autonòmica hagués actuat amb violència contra aquest joves.
Però preval les lleis. He escoltat coses, que m’esgarrifen. Em de posar a la presó algú que crema una foto. I això ocupa minuts. Em pregunto si malgrat tota l’audiència que acaparen aquest temes. Realment són els problemes reals.
Sento dir que una nena en vel, és símbol de l’esclavitud de la dona, la submissió, que no podem permetre que aquesta gent que ve d’una teocràcia islàmica, posin en qüestió el nostre sistema democràtic, cultural i dels nostres valors, els millors d’arreu del món.
La consulta popular és il·legal! L’estat espanyol es fragmenta...
Ens preocupa el rei, que cada dia te uns privilegis que molts ciutadans no tenen. Ens preocupa el fet de que una nena porti vel, però no mirem les causes de la injustícia. I parlar de consulta popular, és sinònim de terrorisme.
He tingut que conèixer molta gent d’altres països, d’altres cultures i altres religions a la meva, per descobrir que la meva cultura es part de moltes. Però sobretot és en països del SUD, que he après que és la paraula injustícia i explotació.
Es quan em dono una volta pel barri de Sant Roc, que descobreixo les dificultats del quart món.
Però cada dia he de suportar tertulians, parlar de com una nena pot posar en qüestió el nostre sistema de valors. Es aquest el nostre model, el de controlar, intervenir, censurar la llibertat d’expressió.
Em pregunto que els i explicarem aquest ciutadans de segona, que ocupen places públiques de les nostres escoles, que ocupen les nostres llars d’infants, les nostres ajudes de serveis socials...
Que els i explicarem a escola, quan haguem d’explicar la globalització, quan els i justifiquem que els nostres empresaris han aprofitat la falta de llibertat, la prohibició de sindicats, i la falta de drets pels treballador, per a construir maqui-les, d’autèntica esclavitud. De com em permès explotar a nens i dones...
Si aquest també és el nostre país, el que tot es nostre, però tot els mals son culpa dels governs corruptes.
La nostra gran cultura, la del consum absurd, part del nostre sistema de valors...
Em sembla que la gent, avui la gent encara te molts problemes, hi ha depressions, problemes de salut mental, drogodependències, problemes de convivència, sous que no permeten als joves emancipar-se, problemes de maltractament, masclisme, si encara!
Però no ens preocupem, la nostra cultura del MC Donals, el Gran Hermano, canvio radical, corporación dermoestetica i tot el que no tindria fi, formen part de la nostra gran cultura de valors!
